Fantàstica intervenció Crom.
Amb la teva participació estic segur que aquest grup tornarà a
arrancar!
Pens que abans de remuntar-nos aquests milers d'anys en el temps, pot
ser estaria bé fer, a partir pot ser del creador del concepte, o del
seu impulsor, Nietzsche, una o unes quantes definicions del concepte.
Podríem començar, i pot ser el google books ens podria alleujar la
feina, donant les definicions del nihilisme segons els primers
filòsofs que l'empren.
Per què?
Per saber si és legítim parlar del nihilisme d'uns filòsofs abans de
tractar profundament el concepte.
Els presocràtics (tot i estar d'acord amb tu) no diuen què és el
nihilisme, però sí que sembla que en parlin.
Però per saber-ho definitivament necessitam una definició a la qual
ens poguem ajustar.
Què et sembla?
Ens animam?
On 14 Abr, 18:36, Crom el nòrdic <webmestreLaS...@gmail.com> wrote:
> Ara em veig obligat a fer un debat a corre-cuita sobre l'escola de
> Milet (estic enmig de classe).
> L'escola de Milet és formada (principalment o únicament) per els
> següents: Tales, Anaximandre i Anaxímenes.
> D'aquests tres pensadors, hom podria dir que el menys rellevant,
> bastant menys, és el tercer dels tres mencionats.
> Ja que el tema és el nihilisme dels presocràtics, vull mencionar varis
> temes relacionats (per filiació o per antítesis) amb el nihilisme dels
> milèsics.
> Aquests temes són:
> - Foren possiblement els primers pensadors que elaboraren un sistema
> de pensament (la filosofia) que era fet independentment de la religió
> (ni l'element aigua-aire, ni l'apeiron-indeterminat, no necessiten cap
> déu per a explicar-se; són autosuficients).
> - Malgrat que mencionin el terme "ànima" en la seva filosofia,
> rarament mencionen el terme "religió" en ella.
> - A diferència d'allò comú en les religions, el deixeble pot discrepar
> del mestre, sense seguir una rutina fixa de comportament (així, les
> teories d'Anaximandre ja discrepen de les del seu mestre Tales).
> - En les seves hipòtesis, els tres milesis (igual que els atomistes),
> descriuen l'univers com a "existent des de sempre, i per a sempre", i
> no com a "creat a partir d'un creador", ni tampoc com a "emanat a
> partir d'un U infinit". Per a ells, la matèria sempre ha estat i
> sempre estarà; només que, quan s'ajunta i es separa, dóna la sensació
> (falsa però visible) que la matèria "és creada" quan no és pas així...