Congrés 2011

[Xavier Mir]

Hola!

Com veieu la idea de preparar un congr�s de les esquerres catalanes el
2011?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184351

Xavier Mir

[Salvador Pla]

Hola, primer de tot felicitats per la iniciativa, crec que pot ser
molt interessant. I ho es en el moment actual on ens trobem en una
crisis econòmica creada per el sistema financer existent + un augment
indiscutible del independentisme en la societat catalana.
Estem veient com tots els governs de la euro-zona es veuen obligats a
unes polítiques econòmiques liberals sota l'amenaça dels mercats
internacionals, i sense importar el seu color ideològic. Els ciutadans
veuen com es destinen molts diners a salvar bancs a la hora que l'atur
esta enfilat en xifres insostenibles. Això ha de comportar (un cop
més) revisar el concepte d'esquerres. En el cas català, a més
coincideix amb un esgotament de la via autonomista. Per tant, la teva
proposta la trobo molt coherent, malgrat les evidents dificultats.
Però, per una banda, les derrotes electorals que hem vist fa poc (i
presumiblement les que veurem), i per altre els canvis cada cop mes
evidents a nivell polític, social i econòmic (algú s'imagina fa un
parell o tres d'anys a totes les caixes fusionant-se en temps record o
el candidat de CiU a president de la Generalitat declarant que votaria
si en un referèndum per la independència) poden facilitar la teva
proposta.

Salut!

[smartinez]

Hola,
em sembla molt bona idea i proposta, i necessària

fem pla de treball per començar?

quin nom li posem als congressos? o al menys al primer
ens cal nom i imatge
també hem de fer una pàgina, i perfils a les xarxes socials

Xavier, planteges:

Crec que aquest viatge passa per un primer congrés, d'exposició
d'idees i anàlisi de la situació actual al país i al món, i centrat en
un projecte d'esquerres plural, renovador i vinculat al sobiranisme,
que descarti el federalisme amb Espanya i l'elevi a la Unió Europea
directament.


Proposo que comencem per fer una síntesi de feines ja fetes i de
discussions o disputes que ja no haurien de tenir cabuda, ni ara, ni
'ara endavant. Crec que això ja dirigiria els treballs cap al que
assenyales com a centre del primer congrés.

Jo veig moltes coses que anem repetint, i havent de repetir molt,
massa. I en el sentit de:

Feina feta, no deixem que ningú l'amagui, maregi, malmeti, negui,
renegui, distorsioni, menteixi, etc.

pel que fa al sobiranisme i la situació he començat un parell de
hashtag a twitter en el que ordeno idees #estatpropi i #proudengany
el primer més centrat en la sobirania, el segon és més ampli, però
també em serveix per assenyalar enganys que cal combatre, mostrar,
abandonar.
El que intento és assenyalar en el mínim el que no podem passar per
alt, ni deixar que altres es passin per on vulguin. Si pot servir, ja
m'ho direu.

També vaig recollint les piulades al bloc: fins ara el darrer apunt:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184527

fins després,

Sílvia Martínez

[Xavier Mir]

Hola!

S�, cal fer tot aix� que dius i moltes coses m�s, per� el primer que cal
�s aconseguir que m�s gent cregui en la idea i se la faci seva. Hi ha
massa feina a fer si es vol preparar una aut�ntica alternativa de govern
perqu� puguem fer-la un nombre redu�t de persones. Ara mateix els
partits s'estan escoltant a si mateixos i tenen la vista posada en les
municipals, per la qual cosa els propers mesos ja farem prou si
aconseguim crear un estat d'opini� favorable a la idea d'aquests dos
congressos.

N'anem parlant, hi anem pensant. Per� ens caldr� una llista de persones
que ens ajudin a crear opini� i a impulsar el projecte. Llista de
persones i manifest de presentaci�. Puc redactar-ne un.

Fins aviat.

Xavi

Al 07/12/2010 14:20, En/na smartinez ha escrit:
>
> Hola,

> em sembla molt bona idea i proposta, i necess�ria
>
> fem pla de treball per comen�ar?

>
> quin nom li posem als congressos? o al menys al primer
> ens cal nom i imatge

> tamb� hem de fer una p�gina, i perfils a les xarxes socials
>
> Xavier, planteges:
>
> Crec que aquest viatge passa per un primer congr�s, d'exposici�
> d'idees i an�lisi de la situaci� actual al pa�s i al m�n, i centrat en

> un projecte d'esquerres plural, renovador i vinculat al sobiranisme,

> que descarti el federalisme amb Espanya i l'elevi a la Uni� Europea
> directament.
>
>
> Proposo que comencem per fer una s�ntesi de feines ja fetes i de

> discussions o disputes que ja no haurien de tenir cabuda, ni ara, ni

> 'ara endavant. Crec que aix� ja dirigiria els treballs cap al que
> assenyales com a centre del primer congr�s.

>
> Jo veig moltes coses que anem repetint, i havent de repetir molt,
> massa. I en el sentit de:
>

> Feina feta, no deixem que ning� l'amagui, maregi, malmeti, negui,
> renegui, distorsioni, menteixi, etc.
>
> pel que fa al sobiranisme i la situaci� he comen�at un parell de

> hashtag a twitter en el que ordeno idees #estatpropi i #proudengany

> el primer m�s centrat en la sobirania, el segon �s m�s ampli, per�
> tamb� em serveix per assenyalar enganys que cal combatre, mostrar,
> abandonar.
> El que intento �s assenyalar en el m�nim el que no podem passar per

> alt, ni deixar que altres es passin per on vulguin. Si pot servir, ja
> m'ho direu.
>

> Tamb� vaig recollint les piulades al bloc: fins ara el darrer apunt:
> http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184527
>
> fins despr�s,
>
> S�lvia Mart�nez

[Salvador Pla]

Hola Xavier, estava pensant que efectivament seria precis redactar un
pre-manifest per anar concretant la idea. Seria un recull d'intencions
amb l'objectiu que serveixi de presentació. Am aquest document, podem
convencer mes gent ajuntar-se aquest grup. Un cop siguem prou gent,
despres ja es redacta el manifest en si. Com ho veieu?

Salut!

Salvador.

> >> Xavier Mir- Hide quoted text -
>
> - Show quoted text -

[Xavier Mir]

S�, penso que ho hem de fer. Intentar� redactar una primera proposta
avui mateix i us la faig arribar. Si alg� vol provar de redactar un
text, ser� bo poder contrastar dues redaccions i la fusi� enriquir� el
text final.

Gr�cies, Salvador.

Xavier

Al 12/12/2010 13:33, En/na Salvador Pla ha escrit:
> Hola Xavier, estava pensant que efectivament seria precis redactar un
> pre-manifest per anar concretant la idea. Seria un recull d'intencions

> amb l'objectiu que serveixi de presentaci�. Am aquest document, podem

[Salvador Pla]

Sobre aquest tema, adjunto dos links:

primer d'una reflexió meva escrita al blog sobre l'esquerra d'avui en
dia: http://salvadorpla.wordpress.com/

i despres de l'article d'en Carod Rovira "Horitzons per a un
centreesquerra nacional" al Avui.Elpunt:
http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/344234-horitzons-per-a-un-centreesquerra-nacional.html


Salut!

> >> - Show quoted text -- Ocultar texto de la cita -
>
> - Mostrar texto de la cita -

[Xavier Mir]

Genial. Moltes gr�cies, Salvador. jo tinc mig fet el pre-manifest. A
veure si l'acabo abans de divendres.

Xavier Mir

Al 15/12/2010 21:38, En/na Salvador Pla ha escrit:
> Sobre aquest tema, adjunto dos links:
>

> primer d'una reflexi� meva escrita al blog sobre l'esquerra d'avui en

[Salvador Pla]

Avui al diari ara.cat la Patricia Gabancho ha publicat un article
titulat La Crisis de l'Esquerra. Com no estic segur que el link
funcioni be ja que has d'estar registrat per llegir-ho, us copio
l'article:

La crisi de l'esquerra


PATRÍCIA GABANCHO
16/12/2010 www.ara.cat



Començo a escriure un article polèmic, que he anat arrossegant per les
tertúlies, contravenint el principi clàssic de no fer mudances en
temps de crisi. Quan van mal dades és quan cal canviar les estructures
per tal de sortir de la crisi amb alguna cosa més que pedaços. Es
tracta de l'esquerra. Del pensament d'esquerra, si és que l'esquerra
ha pensat en els últims cinquanta anys (quan ho va intentar Tony
Blair, va caure en un liberalisme de manual, i això hauria de ser una
advertència).
El cas és que l'esquerra europea està mirant de sortir de la crisi amb
receptes de mercat: sostenir els pilars financers, reduir deute
(retallar despesa) i seguir els manaments que arriben de fronteres
enllà. Això fa, mal que bé, Zapatero. Ara els sindicats preparen una
nova aturada, però el cas és convèncer els prestadors que un pot
tornar el deute. Els prestadors dubten que Espanya pugui complir i
alhora pagar les pensions; resultat: reformi vostè les pensions i els
sindicats ja poden anar al darrere amb un flabiol sonant.
Dic això, de manera grollera però real, per fer veure que el pensament
d'esquerra, si hi fos, té poc joc davant del mercat global. És una
cosa de prendre i tornar diners, i fer rutllar la productivitat per
pagar-ho. La productivitat i el consum, perquè la principal atenció
del govern és el petit mercat interior. Per això, durant els anys de
bonança la política d'esquerres ha estat assegurar la capacitat de
consum i sacralitzar la "política social" entesa com a despesa social.
Gastar molt en serveis és bo; s'hi ha de gastar sempre més! Llavors
arribem a decisions discutibles, pròpies d'una mà foradada, com ara
pensar a construir de nou i sencer l'Hospital de la Vall d'Hebrón (que
ja entenc que, com que és vertical, és poc funcional) o contractar
milers de mestres per afegir una sisena hora que ni és lectiva ni
volen assumir els mestres convencionals. I mentrestant no pagues la
llei de dependència! Els serveis bàsics i clàssics hi han de ser, però
poden molt bé ser austers i eficients. Es poden multiplicar els
centres hospitalaris si estan ben jerarquitzats, però la meva
oftalmòloga, que treballa en un hospital comarcal, fa mesos que s'ha
quedat no ja sense infermera, sinó sense auxiliar.
Tornem al consum. El principi que ha informat els serrells de la
política social ha estat que l'administració es fa càrrec de tot el
que és necessari perquè el ciutadà gasti els diners consumint, ja
siguin productes o activitats de lleure. Així s'han multiplicat
beques, ajuts, suports o subvencions. Em deia un alcalde metropolità,
estrenant la crisi, que estava preocupat per la despesa perquè havia
elevat un pam el llistó de les beques perquè altrament no beneficiava
cap autòcton. Això vol dir que tots els immigrants cobren beques? Si
fa no fa, diu; és que no filem prim. Més o menys en aquella època, un
alt càrrec socialista m'ho deia de manera més crua: hem de fer arribar
els ajuts a la classe mitjana o no ens votarà. I va ser llavors quan
es va posar la tarja de bus gratuïta per anar al col·legi, com si la
gent no hagués pagat el bitllet tota la vida. És a dir, la gratuïtat
de les coses necessàries començava a ser un dret del ciutadà, com si
les persones no poguessin ser responsables del que toca fer.
Això ja és pervers, però ha tingut conseqüències inesperades. La
societat s'ha estancat. La gent, avui dia, basa la identitat social -
l'antiga "consciència de classe"- en la capacitat de consum i, gràcies
a beques i serveis, tothom pot consumir una mica per sobre del seu
nivell. Amb la qual cosa tots es consideren "classe mitjana" (vegeu
les enquestes) i ja no hi ha estímul per fer funcionar l'ascensor
social. Hem creat una societat que té el centre en el consum, ajudats
per una sistema educatiu que ha deixat de banda els continguts
humanístics per centrar-se a formar treballadors. La vida ciutadana és
binària: o treball, o consum. I l'estat t'ha de facilitar les dues
coses. Si resulta que el ciutadà fa el ronso en una de les premisses,
o la feina no li permet consumir prou, aleshores l'estat hi posa la
diferència. La gran metàfora d'aquesta cobertura és becar els joves ni-
ni , un gest de campanya electoral que ha posat en peu de guerra tots
els joves que sí que estudien, a càrrec de les famílies, o que sí que
treballen, a càrrec de l'esforç propi.
Estic simplificant perquè la llargada de l'article és la que és, però
cal recordar que l'esquerra havia estat, històricament, motor de
progrés i receptacle d'uns valors relacionats amb la solidaritat i la
capacitat crítica. Ara que el mercat estreny, no queda ni solidaritat,
ni pensament, ni progrés, sinó una colla d'individus rondinaires.
L'esquerra s'ha convertit en una casta tecnocràtica de gestió que ha
anat creant, de nord a sud, ciutadans apoltronats, mimats, exigents i
perpètuament insatisfets que, com a conseqüència, i arreu d'Europa,
voten la dreta perquè els tregui les castanyes del foc perquè la crisi
ha deixat a tothom amb el cul a l'aire. En un mot: el món feliç s'ha
esfumat, i va per llarg; però això és tema per dijous vinent.



Salut,

Salvador.

On Dec 15, 9:53 pm, Xavier Mir <xmiro...@gmail.com> wrote:
> Genial. Moltes gr cies, Salvador. jo tinc mig fet el pre-manifest. A
> veure si l'acabo abans de divendres.
>
> Xavier Mir
>
> Al 15/12/2010 21:38, En/na Salvador Pla ha escrit:
>
>
>
> > Sobre aquest tema, adjunto dos links:
>
> > primer d'una reflexi meva escrita al blog sobre l'esquerra d'avui en
> > dia:  http://salvadorpla.wordpress.com/
>
> > i despres de l'article d'en Carod Rovira "Horitzons per a un
> > centreesquerra nacional" al Avui.Elpunt:

> >http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/344234-hor...

> >> - Mostrar texto de la cita -- Hide quoted text -

[Xavier Mir]

Gràcies un cop mes, Salvador. Després de llegir això encara necessito mes esquerra.

Enviat des del meu iPhone

El 16/12/2010, a les 17:52, Salvador Pla <salvador...@gmail.com> va escriure:

[smartinez]

gràcies, Salvador,

una cosa que em crida l'atenció és com veure-li diferències al
paternalisme de dretes i al d'esquerres,
diria que el primer va d'espiritual i així, i el segon de pràctic. En
els dos casos, un llast que cal abandonar, segur.

sobre la idea del congrés, Xavier, em pregunto:

d'esquerres i amb la sobirania com a element, oi?

es plantegen en feines i plans separats o com?

perquè tinc idees per un i per altre costat, i no sé si les hauria o
no de lligar,

Ho plantejo en general:
Sobre esquerres penso que cal acabar ja amb la repetició de que fa
anys que no hi rumien gaire o no gaire bé, o amb gens d'èxit. Ja és
sabut, i el que cal és síntesi de cagades grosses, i a veure on estem,
diria. També una mica d'honestedat exigida abans de badar boca, perquè
la saturació de bla bla va a favor de qui vol confondre.
L'article que anotes, Salvador, ho assenyala bé, però trobo que creua
coses que confonen. El domini del mercat tal com el vivim i entenem no
és de dretes ni d'esquerres, sinó que s'ha autoatorgat un nivell
superior, i ha tingut èxit. La culpa no és ni d'esquerres ni de
dretes, sinó transversal, si ho mirem com proposa. I si un cas, en el
sentit de responsabilitats pel l'èxit del model de deu mercat,
creixement infinit, i consumidor estúpid, crec que han pesat molt més
el pensament, accions, decisions, influència i poder el
neoconservadurisme, polític i ciutadà, amb clara responsabilitat
predominant en funció del poder i manera en que s'usa.
Són idees, voldria que servissin per a no caure en l'error de limitar
la crítica a les mancances, sobrances i errors interns, per a veure
també què s'enfronta i què s'ha enfrontat, què enfrontem i hem
enfrontat.
Fa una mica que la batalla de les idees l'han perdut els neocon, són
coses que arriben poc fins i tot quan tens molt d'interès, però s'ha
fet prou evident.
Això no treu que tinc clar que la esquerra hem de rumiar bé, i en
aquest sentit penso que cal matisar, que no totes les esquerres han
tirat pels mateixos verals. I ara em refereixo a allò de la honestedat
que anotava. Un exemple el trobo en les declaracions actuals de gent
del PSC que diuen que cal posar-se a pensar. En els darrers anys he
fet ullada tres vegades al que es presentava com a resultat de treball
de trobades per a rumiar i conversar (Nou Cicle). No vaig mirar-ho més
perquè veia clar que malmetien energies en mirar de justificar i
especular, encara que li en diguessin d'altres maneres. En aquesta
línia, fa poc varen fer una Jornada sobre federalisme, diada de la que
fou rebutjat el millor en el tema, Ferran Requejo, per què? Vull dir
que si es vol fer res de bo, cal que deixem fora algunes velles
maneres i contes.

Sobre la sobirania, i avui m'ha vingut de nassos l'Editorial de Vicent
Partal,
entenc que aquí definim situació, posicions, plans del moviment per la
independència,
penso que cal prendre accions per a exigir un referèndum
d'autodeterminació oficial i amb reconeixement internacional.

Per una banda aquests dies rumiava en el fet que les enquestes són
element i bona raó per la exigència.
Avui en Partal ens posa a mà una cosa que cal no oblidar: E poder d'un
símbol ens hauria de recordar, a tots, que la nostra legalitat no
arrenca de la constitució espanyola del 1978.
http://www.vilaweb.cat/editorial/3825353/poder-simbol.html

Penso que és bon element i raó afegits a la exigència.

No sé com es podria o ha de fer, pot ser presentar periòdicament
proposta al Parlament, o als Ajuntaments, o a les instàncies que ens
sembli pertinent.

salutacions,

Sílvia

On 16 Des, 18:56, Xavier Mir <xmiro...@gmail.com> wrote:
> Gràcies un cop mes, Salvador. Després de llegir això encara necessito mes esquerra.
>
> Enviat des del meu iPhone
>

> El 16/12/2010, a les 17:52, Salvador Pla <salvadorplaiga...@gmail.com> va escriure:

> ...
>
> llegiu-ne més »