Dels "meus" poetes

http://miquelangeltena.blogspot.com/ ----- Mensaje reenviado ---- De: esther castañé Enviado: mié,16

http://capell-de-palla.blogspot.com/ He fet sun sub-blog ( s'hi accedeix desde la banda dreta del

Doncs fins aquí hem arribat. Aquesta història del poema diari va començar tot just fa un any. Ara,

NIT DE L'ÀNGEL He lluitat amb un àngel d'inusitat ardor —ell gran i fort, jo temerari—,

TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull --ei, si pot ser--: Un poc de

PERDUT EN UN PAISATGE DE PELEGRÍ CLAVÉ No deixis l'ombra bona dels vells arbres, l'ombra

RODA Gira la roda del temps per la força del vent de les ànimes soles. Gira, mentre seguirem demanant

EL RIU DE PEDRA Que la roca dels ecos no conjuri veus de record, que la secreta font de l'èxtasi

Benaventurat aquell que, en sortir de ca seva, desitjava morir: camina, hi pensa. "La mort no és

CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan

ALÈ Ara que els meus ulls entreveuen la serenor del meu capvespre aprenc certesa en la veritat que

EL CALLAT M'endinso pel teu àmbit, primavera del càntic, una veu entre les veus ofertes al Callat

CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben

JUNTS Junts, junts, sempre junts, així ho diran cada capvespre, mentre la llum del seu llitet no és

… Perquè resulta que us estim començant per la carn, succeeix que us estim perquè us veig de carn,

ÉS MÉS ENDINS És més endins que la paraula brolla, m'ha dit la veu, filtrant-se com una aigua pel

SÁBANAS Cuando escribo poesía duerme un pájaro y descansan las flores mis hermanas Mi elocuencia mi

CANÇÓ DE LA VINGUDA DE LA TARDA Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena,

GRIPAU Ets àgil, ets au, s'eixampla ton cau, les ales espolses i voles suau per un cel de molses.

LA PIPE Je suis la pipe d'un auteur; On voit, à contempler ma mine D'Abyssinienne ou de

OMBRA D'ANNA Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus

HO CANTA SEMPRE UNA ESCANYADA VEU De sobte, en un dia tancat, quan la pluja et fa proper, sols per a

Benaventurat aquell que no hi veu d'emprenyadura. Es mou damunt el món gravitant d'una forma

EL BOSCATER Cerco la deu, pregunto sempre a les coses, però sempre les bèsties del silenci vaguen

¿On són, oh mar, els déus i llurs imatges Que et feren immortal? El tron espars Per ribes closes i

LA COMPANYIA No és la riquesa de vermell humit allò que m'abellia; ni la besada acre d'on he

TENDRESA Aquest camí que deixo enrera és llarg però em vull lleuger del seu bagatge, que res no em

GUINEU ¿Què en faria —pregunteu— de la pell de cortesana? Abrics per a la germana guineu. Pere Quart

SOBREVIVIENTES Ante todo tú eras un sueño visual Te vi violeta y vi tu pisada insonora Una tarde más

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS Uns pins massa sensibles es revinclen deixant sentir com se saben patètics