creus de san jorge
3 visualitzacions
Ves al primer missatge no llegit
Josep
13 d’abr. 2009, 13:32:4613/4/09
a
08-04-2009:
Cada any la societat catalana tremola quan sap els noms dels distingits amb les Creus de Sant
Jordi,sobretot per la dèria socialista a premiar personalitats obertament anticatalanes.
La creu hauria de distingir qui 'hagi fet serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva
identitat'. Però els darrers anys s'ha condecorat al director de SEAT Andreas Schleef i a en Javier
Godó, tots dos el 2006, i a en José Manuel Lara, editor de Planeta i propietari del diari anticatalà La
Razón.
A la llista dels distingits aquest 2009 hi ha alguns propietaris d'empreses que no respecten el
català, com Santiago Dexeus -la seva Clínica fa 3 anys que promet una versió del seu web en
català- o Isak Andic, el propietari de Mango, la multinacional tèxtil catalana, que continua posant
pegues a la retolació en la nostra llengua. Però si hi ha una nominada anticatalana entre les Creus
d'aquest 2009 aquesta és, sense dubte, Ana María Matute.
L'escriptora espanyola, nascuda a Barcelona, s'ha apuntat a tots els manifestos i croades
espanyolistes que es dediquessin a atacar la llengua catalana. Així, Matute va afegir-se als
promotors del Manifiesto por la lengua común que diu que l'espanyol està perseguit a Catalunya, i
també va donar suport al 'Manifiesto contra la persecución lingüística' que va impulsar Cristina Peri
Rossi després que l'obliguessin a expressar-se en català a Catalunya Ràdio. Tota una catalana
Ciudadanos.
...................................................................................................................................................
notícia del 13-06-2007:
Avui s'han sabut les Creus de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya dóna enguany a
personalitats i entitats que "hagin fet serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat".
És contradictori i decebedor que es premiïn personalitats que representen tot el contrari de l'esperit
català de la distinció, tal com va passar l'any passat amb Andreas Schleef (director de la SEAT) o
Javier Godó (amo del grup Godó).
Enguany s'ha premiat: José Manuel Lara (amo de Planeta), que des dels seus mitjans sempre ataca
Catalunya. Només cal veure les col·laboracions i les portades del diari La Razón o els informatius
terriblement centralistes d'Antena 3.
Qui tocarà l'any vinent? Jiménez-Losantos? José Maria Aznar? Jiménez de Parga? Juan Carlos Rodríguez
Ibarra? Ramón Calderón?
llunet...@yahoo.de
13 d’abr. 2009, 15:05:1713/4/09
a Català Sempre
Això sí que és un motiu per manifestar-se davant del Palau de la
Generalitat de Catalunya. "No més CREUS anticatalanes" hauríem de
cridar. De mica en mica s'omple la pica, van pensant els culpables i
"sin que se note el cuidado" serem tan castellans aquí com a la
Meseta. Un dia us posem un President del sur, un altre us donem una
Barcelona "guapa" i al següent li demanem a Pio Mola que faci el
pregó de La Mercè. On vas Catalunya? Us saludo molt cordialment.
> ...................................................................................................................................................
Generalitat de Catalunya. "No més CREUS anticatalanes" hauríem de
cridar. De mica en mica s'omple la pica, van pensant els culpables i
"sin que se note el cuidado" serem tan castellans aquí com a la
Meseta. Un dia us posem un President del sur, un altre us donem una
Barcelona "guapa" i al següent li demanem a Pio Mola que faci el
pregó de La Mercè. On vas Catalunya? Us saludo molt cordialment.
Shaudin
13 d’abr. 2009, 20:49:4413/4/09
a Català Sempre
Us dono tota la raó amb això de les Creus de Sant Jordi. És increïble
que passi una cosa així. Però ja fa anys que m’adono que molts premis
catalans van a parar a les mans de gent o bé anticatalana o bé gens
catalana.
Passa amb els premis literaris també perqué hi ha escriptors que
sempre escriuen en castellà –llibres i més llibres i articles i
pàgines web i tot el que volgueu, tot en castellà (ho he comprovat)–,
i alguns fins i tot han escrit en diaris com ara El Mundo i parlen
sempre en castellà, però tot d’una escriuen un llibre en català
(probablement els hi han traduït, encara que això no ho sé, si bé
sembla lògic) i amb aquest llibre guanyen un premi literari gros –un
premi d’aquests on l’autor no signa amb seudònim, sinó amb el seu nom
real– i després, tornen al castellà.
D’altres vegades es tracta d’escriptors nascuts als Països Catalans,
però que escriuen en castellà, i amb aquesta llengua guanyen un premi
literari a Espanya. Bé, fins a aquí no passa res –ja s’ho faran–, però
és que després de guanyar el premi els medis informatius catalans els
fan una promoció d’aquelles que ja voldríem altres escriptors. I quina
és la raó per aquesta promoció?, doncs que han nascut o viuen a casa
nostra, i tan li és a tothom que escriguin i parlin en castellà. És a
dir, que és veu que un escriptor català és tot aquell que viu a
Catalunya, escrigui en la llengua que escrigui.
Ai, Déu meu, com podem quedar-nos tan tranquils i acceptar tot això?
Lluneta, no saps com estic d’acord amb tu: “Això sí que és un motiu
> > Ramón Calderón?- Amaga el text entre cometes -
>
> - Mostra el text citat -
que passi una cosa així. Però ja fa anys que m’adono que molts premis
catalans van a parar a les mans de gent o bé anticatalana o bé gens
catalana.
Passa amb els premis literaris també perqué hi ha escriptors que
sempre escriuen en castellà –llibres i més llibres i articles i
pàgines web i tot el que volgueu, tot en castellà (ho he comprovat)–,
i alguns fins i tot han escrit en diaris com ara El Mundo i parlen
sempre en castellà, però tot d’una escriuen un llibre en català
(probablement els hi han traduït, encara que això no ho sé, si bé
sembla lògic) i amb aquest llibre guanyen un premi literari gros –un
premi d’aquests on l’autor no signa amb seudònim, sinó amb el seu nom
real– i després, tornen al castellà.
D’altres vegades es tracta d’escriptors nascuts als Països Catalans,
però que escriuen en castellà, i amb aquesta llengua guanyen un premi
literari a Espanya. Bé, fins a aquí no passa res –ja s’ho faran–, però
és que després de guanyar el premi els medis informatius catalans els
fan una promoció d’aquelles que ja voldríem altres escriptors. I quina
és la raó per aquesta promoció?, doncs que han nascut o viuen a casa
nostra, i tan li és a tothom que escriguin i parlin en castellà. És a
dir, que és veu que un escriptor català és tot aquell que viu a
Catalunya, escrigui en la llengua que escrigui.
Ai, Déu meu, com podem quedar-nos tan tranquils i acceptar tot això?
Lluneta, no saps com estic d’acord amb tu: “Això sí que és un motiu
per manifestar-se davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. ‘No
més CREUS anticatalanes” hauríem de cridar.
Shaudin
més CREUS anticatalanes” hauríem de cridar.
>
> - Mostra el text citat -
Toni Fernandez
14 d’abr. 2009, 4:53:0114/4/09
a catala...@googlegroups.com
A quins escriptors et refereixes, Shaudin? Ens podries donar alguns exemples (trobo el tema prou interessant!)
Merci i a reveure
Salut
T.
Shaudin
14 d’abr. 2009, 13:53:0214/4/09
a Català Sempre
Toni,
No m’agrada la idea de donar noms perquè, al cap i a la fi, la culpa
no és de l’escriptor, sinó de qui li dóna el premi o li fa promoció;
estàs d’acord? Però per tal que no sembli que m’ho he empescat tot
això, te’n donaré un –a més ja tens el de l’Ana Maria Matute nominada
per la Creu de Sant Jordi. Bé, pots esbrinar sobre l’escriptora Care
Santos i a veure què et sembla. Tot i així, ja t’he dit que no
m’agrada la idea; no m’agrada la idea d’assenyalar escriptors encara
que em siguin antipàtics per escriure gairebé sempre en castellà.
M’estimaria més saber qui són les persones que decideixen donar-los
els premis i tot això.
Shaudin
On 14 Abr, 04:53, Toni Fernandez <t...@fernandez-ulrich.cat> wrote:
> A quins escriptors et refereixes, Shaudin? Ens podries donar alguns exemples
> (trobo el tema prou interessant!)
> Merci i a reveure
>
> Salut
>
> T.
>
> > > - Mostra el text citat -- Amaga el text entre cometes -
No m’agrada la idea de donar noms perquè, al cap i a la fi, la culpa
no és de l’escriptor, sinó de qui li dóna el premi o li fa promoció;
estàs d’acord? Però per tal que no sembli que m’ho he empescat tot
això, te’n donaré un –a més ja tens el de l’Ana Maria Matute nominada
per la Creu de Sant Jordi. Bé, pots esbrinar sobre l’escriptora Care
Santos i a veure què et sembla. Tot i així, ja t’he dit que no
m’agrada la idea; no m’agrada la idea d’assenyalar escriptors encara
que em siguin antipàtics per escriure gairebé sempre en castellà.
M’estimaria més saber qui són les persones que decideixen donar-los
els premis i tot això.
Shaudin
On 14 Abr, 04:53, Toni Fernandez <t...@fernandez-ulrich.cat> wrote:
> A quins escriptors et refereixes, Shaudin? Ens podries donar alguns exemples
> (trobo el tema prou interessant!)
> Merci i a reveure
>
> Salut
>
> T.
>
Toni Fernandez
15 d’abr. 2009, 3:10:1015/4/09
a catala...@googlegroups.com
T'hi entenc, Shaudin.
La Care Santos la conec només de llegir una traducció recent al català d'un dels seus llibres que va escriure a quatre mans. I la veritat és que no em va agradar gaire!
I del cas aquest de l'ambaixador espanyol que ha rebut un premi sobre el darrer parlant del català, quina opinió en tens?
Salut
T.
Rosa Nebot
15 d’abr. 2009, 10:37:5515/4/09
a Català Sempre
Si en teniu de raó tots plegats! Anys enrere es donaven les Creus de
Sant Jordi a persones catralanes que havien fet prou mèrits per
merèixer aquest reconeixement públic. Ara, en canvi, sembla talment
que tinguin un gavadal de creus de les quals el govern de la
Generalitat no sap pas què fer-ne. Tampoc a mi no m'agrada dir noms,
però quan vaig llegir el que esmenta Shaudin, us ben asseguro que em
vaig esgarrifar. Quina vergonya per als primers guardonats de la
Generalitat restaurada! Us parlaré d'un d'ells: Pere Calafell i
Gibert, pediatra, "metge de nens" com li agradava a ell anomenar-se.
Havia anat al front de guerra com a metge, quan era molt jove. En
tornar, va ser depurat: el van expulsar de la seva feina a la Facultat
de Medicina i li van prohibir d'exercir en cap institució pública. Més
tard, ell i alguns altres metges van organitzar un consultori al barri
del Somorrostro, un lloc infecte on milers de persones vivien en
barraques sobre la sorra de la platges de Marbella i de la Bota, ran
de mar. Per un duro a la setmana atenien les famílies, els visitaven a
casa, els donaven medicaments... (sense el duro, també). Va ser un
gran home, un catalanista i un defensor de la llengua prohibida. El
1983 va rebre la Creu de Sant Jordi que sens dubte es mereixia, en
companyia d'altres persones també destacades. Però ara... Quina
vergonya. El que es fa ara és una ofensa per a tots aquells que la
reberen amb honor i són un referent per a tots nosaltres.
Rosa N.
Sant Jordi a persones catralanes que havien fet prou mèrits per
merèixer aquest reconeixement públic. Ara, en canvi, sembla talment
que tinguin un gavadal de creus de les quals el govern de la
Generalitat no sap pas què fer-ne. Tampoc a mi no m'agrada dir noms,
però quan vaig llegir el que esmenta Shaudin, us ben asseguro que em
vaig esgarrifar. Quina vergonya per als primers guardonats de la
Generalitat restaurada! Us parlaré d'un d'ells: Pere Calafell i
Gibert, pediatra, "metge de nens" com li agradava a ell anomenar-se.
Havia anat al front de guerra com a metge, quan era molt jove. En
tornar, va ser depurat: el van expulsar de la seva feina a la Facultat
de Medicina i li van prohibir d'exercir en cap institució pública. Més
tard, ell i alguns altres metges van organitzar un consultori al barri
del Somorrostro, un lloc infecte on milers de persones vivien en
barraques sobre la sorra de la platges de Marbella i de la Bota, ran
de mar. Per un duro a la setmana atenien les famílies, els visitaven a
casa, els donaven medicaments... (sense el duro, també). Va ser un
gran home, un catalanista i un defensor de la llengua prohibida. El
1983 va rebre la Creu de Sant Jordi que sens dubte es mereixia, en
companyia d'altres persones també destacades. Però ara... Quina
vergonya. El que es fa ara és una ofensa per a tots aquells que la
reberen amb honor i són un referent per a tots nosaltres.
Rosa N.
Shaudin
15 d’abr. 2009, 21:55:0315/4/09
a Català Sempre
Toni,
No conec el cas que esmentes de l’ambaixador. Em pots informar una
mica?
Shaudin
On 15 Abr, 03:10, Toni Fernandez <t...@fernandez-ulrich.cat> wrote:
> T'hi entenc, Shaudin.
> La Care Santos la conec només de llegir una traducció recent al català d'un
> dels seus llibres que va escriure a quatre mans. I la veritat és que no em
> va agradar gaire!
>
> I del cas aquest de l'ambaixador espanyol que ha rebut un premi sobre el
> darrer parlant del català, quina opinió en tens?
>
> Salut
>
> T.
>
crip...@gmail.com
16 d’abr. 2009, 5:44:2416/4/09
a Català Sempre
Ens ho podem agafar pel costat bo.
El director de la SEAT va rebre la creu de Sant Jordi.
És aquell que quan li van preguntar quan farien un model de cotxe amb
el nom d'una ciutat catalana, va respondre amb un somriure cínic:
"SEAT es una empresa española", tot volent dir "mai".
Per tant crec que es mereix la creu de Sant Jordi perquè des de
l'importància del seu càrrec reconeix que Catalunya no és Espanya. Fa
campanya per la independència.
----
Però potser mes seriosament, alguna entitat pro-independència, podria
crear el premi "alliberament de Catalunya" i premiar aquesta gent que
des de l'altre bàndol, fa campanya per la independència. Seria
divertit i tindria ressó. Candidats:
President de la SEAT: "SEAT es una empresa española" (i per tant no
posarà noms de ciutats catalanes als seus vehicles)
Presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre: " Si Gas
Natural la compra, Endesa dejará de estar en territorio nacional"
Pizarro, president d'Endesa: Amb una constitució espanyola a la ma,
afirmava que Catalunya no pot comprar Endesa.
No recordo quin alt Carrec del PP, sobre Endesa: Antes alemana que
catalana.
Aquell presentador d'esports de TVE, que va dir: "malos resultados de
los equipos españoles" (El Madrid havia perdut contra el Barça i el
Atlético Madrid contra l'Espanyol).
El director de la SEAT va rebre la creu de Sant Jordi.
És aquell que quan li van preguntar quan farien un model de cotxe amb
el nom d'una ciutat catalana, va respondre amb un somriure cínic:
"SEAT es una empresa española", tot volent dir "mai".
Per tant crec que es mereix la creu de Sant Jordi perquè des de
l'importància del seu càrrec reconeix que Catalunya no és Espanya. Fa
campanya per la independència.
----
Però potser mes seriosament, alguna entitat pro-independència, podria
crear el premi "alliberament de Catalunya" i premiar aquesta gent que
des de l'altre bàndol, fa campanya per la independència. Seria
divertit i tindria ressó. Candidats:
President de la SEAT: "SEAT es una empresa española" (i per tant no
posarà noms de ciutats catalanes als seus vehicles)
Presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre: " Si Gas
Natural la compra, Endesa dejará de estar en territorio nacional"
Pizarro, president d'Endesa: Amb una constitució espanyola a la ma,
afirmava que Catalunya no pot comprar Endesa.
No recordo quin alt Carrec del PP, sobre Endesa: Antes alemana que
catalana.
Aquell presentador d'esports de TVE, que va dir: "malos resultados de
los equipos españoles" (El Madrid havia perdut contra el Barça i el
Atlético Madrid contra l'Espanyol).
Shaudin
15 d’abr. 2009, 21:59:4315/4/09
a Català Sempre
Rosa,
És exactament com tu dius. El que es fa ara és una ofensa per a tots
aquells que es van mereixer la creu.
Per cert, amb el teu missatge acabo de descobrir qui va ser la teva
inspiració per crear un dels personatges de la teva noveŀla “Fang i
llimones”.
Shaudin
És exactament com tu dius. El que es fa ara és una ofensa per a tots
aquells que es van mereixer la creu.
Per cert, amb el teu missatge acabo de descobrir qui va ser la teva
inspiració per crear un dels personatges de la teva noveŀla “Fang i
llimones”.
Shaudin
Arnau Quatrebarres
16 d’abr. 2009, 10:51:2416/4/09
a Català Sempre
Fan el que fan des de fa molt de temps amb tot allò que pugui ser
significatiu de Catalunya o el català: espanyolitzar-lo perquè fer-lo
desaparèixer queda "fatxa".
Això és el que Espanya ha fet amb La Caixa, la TVC i Catalunya Ràdio,
Andorra i, fins fa poc amb el Barça. També si pugeu a Montserrat
veureu que està ple d'empleats que no parlen català.
Ara l'ha tocat el torn a la Creu de Sant Jordi. No sé si hjo fan per
burlar-se o desprestigiar-la.
I ara he sentit que a Barcelona, per la Diada de Sant Jordi el pregó
el farà Bernardo Atxaga. Res en contra d'ell, però sent basc ja es pot
un imaginar que no el farà ni en català ni en euskara.
Si aquests socialistes "bons d'esquerres" ens van ficar el castellà
fins a la Diada de l'Onze de setembre amb la Maite Martín!
Arnau Quatrebarres
> > > > > ...................................................................................................................................................
significatiu de Catalunya o el català: espanyolitzar-lo perquè fer-lo
desaparèixer queda "fatxa".
Això és el que Espanya ha fet amb La Caixa, la TVC i Catalunya Ràdio,
Andorra i, fins fa poc amb el Barça. També si pugeu a Montserrat
veureu que està ple d'empleats que no parlen català.
Ara l'ha tocat el torn a la Creu de Sant Jordi. No sé si hjo fan per
burlar-se o desprestigiar-la.
I ara he sentit que a Barcelona, per la Diada de Sant Jordi el pregó
el farà Bernardo Atxaga. Res en contra d'ell, però sent basc ja es pot
un imaginar que no el farà ni en català ni en euskara.
Si aquests socialistes "bons d'esquerres" ens van ficar el castellà
fins a la Diada de l'Onze de setembre amb la Maite Martín!
Arnau Quatrebarres
Mercè Pardo
16 d’abr. 2009, 8:54:0316/4/09
a catala...@googlegroups.com
Bona tarda!
M'apunto a la concentració davant la Generalitat com a protesta per les Cruces de San Jorge. Però... qui podria convocar la plantada? Com fer-ho?
Antígona
El 16/04/09, crip...@gmail.com <crip...@gmail.com> ha escrit:
Tessa
16 d’abr. 2009, 9:16:3916/4/09
a Català Sempre
Fa anys existia l'Estelada d'or. un dels guardonats (no sé pas si
l'únic) va ser Avel·li Artís Gener. Ves a saber que se'n va fer
d'aquella iniciativa.
Tessa
l'únic) va ser Avel·li Artís Gener. Ves a saber que se'n va fer
d'aquella iniciativa.
Tessa
gonsaga
16 d’abr. 2009, 15:11:5216/4/09
a Català Sempre
Sí i no, Cripa, sí i no... En Mikimoto va caure en aquest error també
quan va preguntar a no sé quin responsable de la SEAT: "Toledo,
Marbella, Granada, Córdoba... Algun dia tindrem un SEAT amb nom
d'alguna ciutat dels Països Catalans?" i el public que va aplaudir
enfervorit... i el paio de la SEAT, perplex ell, va mormolar nosequè
de no veure-hi inconvenient.
Bé, doncs tant el senyor fabricant de cotxes, com el públic assistent,
com per descomptat el mateix Mikimoto, haurien de tornar a passar per
l'escola a estudiar geografia bàsica, perquè aleshores ja existia un
SEAT amb nom d'una ciutat dels Països Catalans, des del meu punt de
vista una ciutat catalana: El SEAT Eivissa! És clar que en diuen
"Ibiza", com a bons espanyolots, però això no fa que la ciutat es
bellugui d'on és ni deixi de ser el que és: una ciutat dels PPCC.
Perquè, com diria Shakespeare -per veu de la seva Julieta- "dir-li per
un altre nom a una rosa farà que el seu perfum sigui menys dolç?"
Per altra banda, sense treure ni una engruna de raó a la protesta per
la concessió de la Creu de Sant Jordi a espanyolistes enrocats,
caldria tenir en compte que aquest guardó fa ja temps que està -i
perdoneu, però no podria ser més suau- del tot prostituït. Ja en temps
del Terradellas, per no mencionar els governs de Pujol, aquesta Creu
s'ha usat com a cirereta del pastís en negociacions i pactes diversos:
"va, doncs, si tu em dones això jo faré allò altre per tu, i vinga,
saps, també hi poso la creu de Sant Jordi per al teu avi, d'acord?" O
coses per l'estil...
Si això ja passava en temps de Govern monocolor i de majoria absoluta
de CiU, imagineu què no passa ara amb el tripartit, en què deu caler
fer equilibris i repartir-se les creus del pobre i massegat Sant Jordi
entre la clientela de cadascun dels tres partits...
Lluís
PS. Ah! I vull trencar una llança per en Manuel Pousa Engroñat, el
"Pare Manel", Creu de Sant Jordi 2009.
La seva feina modesta, incansable i a peu de carrer pels més
desfavorits -des de presos fins a nois òrfens, passant per alcoholics-
la conec bastant bé.
Quan jo era jovenet treballava a la parròquia del meu barri: l'he vist
anar amb les ulleres trencades, apedaçades amb Cel·lo, durant més d'un
any perquè preferia dedciar els pocs diners de què disposava a ajudar
les famílies pobres del barri. Tots els del barri recordem aquell
"Què, Tete, anem a fer un cafè?" amb què s'enduia el Tete -el borratxo
més borratxo de l'Esquerra de l'Eixample- al bar a beure cafè enlloc
de cervesa o anís. Ell li feia companyia i li oferia amistat -amor
cristià del de debó, en definitiva- quan tot el barri ja no en volia
saber res, d'aquell residu humà. I només posava una condició: mentre
estés amb ell, res d'alcohol. I així, dia a dia, any a any, amb una
paciència infinita, va aconseguir el miracle: arrencar el Tete de les
urpes de l'alcoholisme. Al Tete i a molts més.
Després ha estat a la Trinitat, al Verdum...ell sempre vol anar a
barris encara més difícils, allà on la gent pateix més. I sempre
buscant diners sota les pedres, com amb els seus espectacles "Guanya't
el cel amb el Pare Manel", on aconsegueix que professionals d'èxit com
en Rubianes o el Tricicle actuïn de franc per recollir diners perquè
els nois de l'equip que ell ha muntat per treure'ls del carrer tinguin
samarretes i pantalons curts, els presos tinguin llibres de fa menys
de 30 anys a la biblioteca, o els vells del barri puguin fer una
sortida i veure boscos i muntanyes almenys un cop l'any... i mil
causes més.
Aquest home sí que se la mereix, la Creu de Sant Jordi, i molt més: de
fet, acceptant la distinció, és el Manel Pousa qui prestigia aquest
guardó.
> ...
>
> leer más »- Ocultar texto de la cita -
>
> - Mostrar texto de la cita -
quan va preguntar a no sé quin responsable de la SEAT: "Toledo,
Marbella, Granada, Córdoba... Algun dia tindrem un SEAT amb nom
d'alguna ciutat dels Països Catalans?" i el public que va aplaudir
enfervorit... i el paio de la SEAT, perplex ell, va mormolar nosequè
de no veure-hi inconvenient.
Bé, doncs tant el senyor fabricant de cotxes, com el públic assistent,
com per descomptat el mateix Mikimoto, haurien de tornar a passar per
l'escola a estudiar geografia bàsica, perquè aleshores ja existia un
SEAT amb nom d'una ciutat dels Països Catalans, des del meu punt de
vista una ciutat catalana: El SEAT Eivissa! És clar que en diuen
"Ibiza", com a bons espanyolots, però això no fa que la ciutat es
bellugui d'on és ni deixi de ser el que és: una ciutat dels PPCC.
Perquè, com diria Shakespeare -per veu de la seva Julieta- "dir-li per
un altre nom a una rosa farà que el seu perfum sigui menys dolç?"
Per altra banda, sense treure ni una engruna de raó a la protesta per
la concessió de la Creu de Sant Jordi a espanyolistes enrocats,
caldria tenir en compte que aquest guardó fa ja temps que està -i
perdoneu, però no podria ser més suau- del tot prostituït. Ja en temps
del Terradellas, per no mencionar els governs de Pujol, aquesta Creu
s'ha usat com a cirereta del pastís en negociacions i pactes diversos:
"va, doncs, si tu em dones això jo faré allò altre per tu, i vinga,
saps, també hi poso la creu de Sant Jordi per al teu avi, d'acord?" O
coses per l'estil...
Si això ja passava en temps de Govern monocolor i de majoria absoluta
de CiU, imagineu què no passa ara amb el tripartit, en què deu caler
fer equilibris i repartir-se les creus del pobre i massegat Sant Jordi
entre la clientela de cadascun dels tres partits...
Lluís
PS. Ah! I vull trencar una llança per en Manuel Pousa Engroñat, el
"Pare Manel", Creu de Sant Jordi 2009.
La seva feina modesta, incansable i a peu de carrer pels més
desfavorits -des de presos fins a nois òrfens, passant per alcoholics-
la conec bastant bé.
Quan jo era jovenet treballava a la parròquia del meu barri: l'he vist
anar amb les ulleres trencades, apedaçades amb Cel·lo, durant més d'un
any perquè preferia dedciar els pocs diners de què disposava a ajudar
les famílies pobres del barri. Tots els del barri recordem aquell
"Què, Tete, anem a fer un cafè?" amb què s'enduia el Tete -el borratxo
més borratxo de l'Esquerra de l'Eixample- al bar a beure cafè enlloc
de cervesa o anís. Ell li feia companyia i li oferia amistat -amor
cristià del de debó, en definitiva- quan tot el barri ja no en volia
saber res, d'aquell residu humà. I només posava una condició: mentre
estés amb ell, res d'alcohol. I així, dia a dia, any a any, amb una
paciència infinita, va aconseguir el miracle: arrencar el Tete de les
urpes de l'alcoholisme. Al Tete i a molts més.
Després ha estat a la Trinitat, al Verdum...ell sempre vol anar a
barris encara més difícils, allà on la gent pateix més. I sempre
buscant diners sota les pedres, com amb els seus espectacles "Guanya't
el cel amb el Pare Manel", on aconsegueix que professionals d'èxit com
en Rubianes o el Tricicle actuïn de franc per recollir diners perquè
els nois de l'equip que ell ha muntat per treure'ls del carrer tinguin
samarretes i pantalons curts, els presos tinguin llibres de fa menys
de 30 anys a la biblioteca, o els vells del barri puguin fer una
sortida i veure boscos i muntanyes almenys un cop l'any... i mil
causes més.
Aquest home sí que se la mereix, la Creu de Sant Jordi, i molt més: de
fet, acceptant la distinció, és el Manel Pousa qui prestigia aquest
guardó.
>
> leer más »- Ocultar texto de la cita -
>
> - Mostrar texto de la cita -
llunet...@yahoo.de
16 d’abr. 2009, 12:16:2016/4/09
a Català Sempre
Hola a tothom! Es podria fer com es va fer a Brussel.les el dia dels
DEUMIL: allà els polítics qui havien criticat la nostra marxa a la
capital europea, van ser passejats per la ciutat belga en unes
pancartes que mostraven les seves cares...però mirant cap a terra. En
el cas d'ara, es podria fer pancartes amb els guardonats
anticatalanistes també amb aquesta posició (tan incòmoda). No calen
insults ni ofenses, una imatge val més que mil paraules. Què et sembla
si ho passem a "Racó Català", Antígona?
Salutacions cordials. Lluneta
> ...................................................................................................................................................
DEUMIL: allà els polítics qui havien criticat la nostra marxa a la
capital europea, van ser passejats per la ciutat belga en unes
pancartes que mostraven les seves cares...però mirant cap a terra. En
el cas d'ara, es podria fer pancartes amb els guardonats
anticatalanistes també amb aquesta posició (tan incòmoda). No calen
insults ni ofenses, una imatge val més que mil paraules. Què et sembla
si ho passem a "Racó Català", Antígona?
Salutacions cordials. Lluneta
ro...@cmail.cat
17 d’abr. 2009, 3:49:5517/4/09
a catala...@googlegroups.com
Quina importància té això de les Creus de Sant Jordi? A mi se'm refot a qui li donguin, no és res més que una comèdia. El nom no fa la cosa, i perquè a una creu li diguin Sant Jordi, Moreneta, Barretina, no deixa de ser un instrument polític per acontentar als fidels i amics, dels qui ostenten el poder. i punt. La resta és una tremenda ingenuitat... naif. Com més ens indignem per coses així més pelut ho tindrem, car les energies que perdem en aquests enfurismaments, són d'allò més eixorques... Són preocupacions "falleres", que cremen al foc al so de la dolçaina, "ens volen furtar Sant Jordi". Què se'l quedin i els hi faci profit, no diuen que tothom carrega la seva creu, doncs que carreguin la creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia i Sant Andreu, que s'esllomin.
Mercè Pardo
17 d’abr. 2009, 8:17:2717/4/09
a catala...@googlegroups.com
Hola, Lluneta!
Si la gent de Racó català pot arribar a convocar una concentració amb les pancartes que esmentades, estaria molt bé. Com creus que ho hauríem de fer? Un mail a Racó català, a títol individual, com a proposta?
Salut!
Antígona
El 16/04/09, llunet...@yahoo.de <llunet...@yahoo.de> ha escrit:
Toni Fernandez
17 d’abr. 2009, 8:41:2617/4/09
a catala...@googlegroups.com
Shaudin,
El llibre en qüestió és:
Salut
T.
Arianna Julian
17 d’abr. 2009, 10:01:5217/4/09
a catala...@googlegroups.com
Discrepo, Roger. Un pais també es fa de símbols que cap partit d'ha de poder-se apropiar. Això no significa que aquests símbols no siguin polítics, car la política és llur essència, però no han de ser partidistes, ni cap partit n'ha de treure profit. Han de fer nació. Són patrimomi de tots els catalans. I com a cultura intangible que són, hem de tenir-ne cura especialment, sense que els "bilingües" els desvirtuin a força de banalitzar-los.
La Creu de Sant Jordi representa catalanitat i no ens hem de desvincular perquè les vulguin espanyolitzar. Hem de reivindicar llur essència. Per restituir la dignitat a la gent que una volta les va rebre merescudament.
Arianna.
--
Arianna
Arianna
llunet...@yahoo.de
17 d’abr. 2009, 12:41:4817/4/09
a Català Sempre
Antígona, doncs he vist que ells ja ho han comentat. Demà els hi poso
una proposta. Hauria de ser una protesta amb ambient festiu, vull dir,
més com a mofa que com a atac violent. No sé si m'explico. Salutacions
cordials.
On 17 Apr., 14:17, Mercè Pardo <mercepar...@gmail.com> wrote:
> Hola, Lluneta!
>
> Si la gent de Racó català pot arribar a convocar una concentració amb les
> pancartes que esmentades, estaria molt bé. Com creus que ho hauríem de fer?
> Un mail a Racó català, a títol individual, com a proposta?
>
> Salut!
> Antígona
>
> El 16/04/09, llunetapl...@yahoo.de <llunetapl...@yahoo.de> ha escrit:
> > > Ramón Calderón?- Zitierten Text ausblenden -
>
> - Zitierten Text anzeigen -
una proposta. Hauria de ser una protesta amb ambient festiu, vull dir,
més com a mofa que com a atac violent. No sé si m'explico. Salutacions
cordials.
On 17 Apr., 14:17, Mercè Pardo <mercepar...@gmail.com> wrote:
> Hola, Lluneta!
>
> Si la gent de Racó català pot arribar a convocar una concentració amb les
> pancartes que esmentades, estaria molt bé. Com creus que ho hauríem de fer?
> Un mail a Racó català, a títol individual, com a proposta?
>
> Salut!
> Antígona
>
>
> - Zitierten Text anzeigen -
llunet...@yahoo.de
17 d’abr. 2009, 12:59:4017/4/09
a Català Sempre
Hola a tothom,
també penso que si tot es deixa passar perquè no cal empipar-se,
només ens quedarà veure com ens convertim poc a poc en la terra de la
rumba i del xotís. Tampoc tinc res en contra de què un basc famós
faci el pregó de La Mercè, però podria parlar en euskera amb traducció
simultània en català. No tinc res contra el castellà (Neruda, García
Lorca. Machado, Hernández...¡quines preciositats!), però només quan li
toca i a La Mercè no li toca. Igual com no li toca una creu del Govern
català a una persona participant en un manifest contra la llengua
d'aquest Govern. Tot això sigui dit sense odis ni rancúnia . Salut!
On 17 Apr., 16:01, Arianna Julian <arianna.jul...@gmail.com> wrote:
> Discrepo, Roger. Un pais també es fa de símbols que cap partit d'ha de
> poder-se apropiar. Això no significa que aquests símbols no siguin polítics,
> car la política és llur essència, però no han de ser partidistes, ni cap
> partit n'ha de treure profit. Han de fer nació. Són patrimomi de tots els
> catalans. I com a cultura intangible que són, hem de tenir-ne cura
> especialment, sense que els "bilingües" els desvirtuin a força de
> banalitzar-los.La Creu de Sant Jordi representa catalanitat i no ens hem de
> ...
>
> Erfahren Sie mehr »- Zitierten Text ausblenden -
també penso que si tot es deixa passar perquè no cal empipar-se,
només ens quedarà veure com ens convertim poc a poc en la terra de la
rumba i del xotís. Tampoc tinc res en contra de què un basc famós
faci el pregó de La Mercè, però podria parlar en euskera amb traducció
simultània en català. No tinc res contra el castellà (Neruda, García
Lorca. Machado, Hernández...¡quines preciositats!), però només quan li
toca i a La Mercè no li toca. Igual com no li toca una creu del Govern
català a una persona participant en un manifest contra la llengua
d'aquest Govern. Tot això sigui dit sense odis ni rancúnia . Salut!
On 17 Apr., 16:01, Arianna Julian <arianna.jul...@gmail.com> wrote:
> Discrepo, Roger. Un pais també es fa de símbols que cap partit d'ha de
> poder-se apropiar. Això no significa que aquests símbols no siguin polítics,
> car la política és llur essència, però no han de ser partidistes, ni cap
> partit n'ha de treure profit. Han de fer nació. Són patrimomi de tots els
> catalans. I com a cultura intangible que són, hem de tenir-ne cura
> especialment, sense que els "bilingües" els desvirtuin a força de
> desvincular perquè les vulguin espanyolitzar. Hem de reivindicar llur
> essència. Per restituir la dignitat a la gent que una volta les va rebre
> merescudament.
> Arianna.
>
> El 17 / abril / 2009 09:49, <ro...@cmail.cat> ha escrit:
>
>
>
> > Quina importància té això de les Creus de Sant Jordi? A mi se'm refot a qui
> > li donguin, no és res més que una comèdia. El nom no fa la cosa, i perquè a
> > una creu li diguin Sant Jordi, Moreneta, Barretina, no deixa de ser un
> > instrument polític per acontentar als fidels i amics, dels qui ostenten el
> > poder. i punt. La resta és una tremenda ingenuitat... naif. Com més ens
> > indignem per coses així més pelut ho tindrem, car les energies que perdem en
> > aquests enfurismaments, són d'allò més eixorques... Són preocupacions
> > "falleres", que cremen al foc al so de la dolçaina, "ens volen furtar Sant
> > Jordi". Què se'l quedin i els hi faci profit, no diuen que tothom carrega la
> > seva creu, doncs que carreguin la creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia i
> > Sant Andreu, que s'esllomin.
>
> essència. Per restituir la dignitat a la gent que una volta les va rebre
> merescudament.
> Arianna.
>
> El 17 / abril / 2009 09:49, <ro...@cmail.cat> ha escrit:
>
>
>
> > Quina importància té això de les Creus de Sant Jordi? A mi se'm refot a qui
> > li donguin, no és res més que una comèdia. El nom no fa la cosa, i perquè a
> > una creu li diguin Sant Jordi, Moreneta, Barretina, no deixa de ser un
> > instrument polític per acontentar als fidels i amics, dels qui ostenten el
> > poder. i punt. La resta és una tremenda ingenuitat... naif. Com més ens
> > indignem per coses així més pelut ho tindrem, car les energies que perdem en
> > aquests enfurismaments, són d'allò més eixorques... Són preocupacions
> > "falleres", que cremen al foc al so de la dolçaina, "ens volen furtar Sant
> > Jordi". Què se'l quedin i els hi faci profit, no diuen que tothom carrega la
> > seva creu, doncs que carreguin la creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia i
> > Sant Andreu, que s'esllomin.
>
>
> Erfahren Sie mehr »- Zitierten Text ausblenden -
Mercè Pardo
17 d’abr. 2009, 14:39:5917/4/09
a catala...@googlegroups.com
Lluneta,
Estarem a l'aguait del que proposi el Racó. Si trobo temps, aniré al web per afegir una opinió favorable a l'actuació.
salut!
Antígona
Shaudin
17 d’abr. 2009, 20:41:2817/4/09
a Català Sempre
Estic d’acord amb tu, Arianna. Jo no sóc persona de fer massa cas a
premis i coses així, no en general, però com tu dius, a la nostra
nació “hem de tenir-ne cura especialment, sense que els ‘bilingües’
els desvirtuin a força de banalitzar-los”.
Per tant, Roger, amb tu jo també discrepo. És cert que tot això dels
premis pot tenir una importància relativa –qualsevol mena de premis i
en qualsevol nació–, que hi ha coses més importants, que moltes
vegades no són més que un “show” per acontentar els amics, etcètera.
Tot i això, donar un premi a algú que de cap manera se’l mereix és
prendre a la gent per imbècil, i no veig perquè la gent hagi
d’acceptar que li diguin imbècil. A més, en el nostre cas, i ha totes
les raons que ha exposat l’Arianna.
Shaudin
On 17 Abr, 10:01, Arianna Julian <arianna.jul...@gmail.com> wrote:
> Discrepo, Roger. Un pais també es fa de símbols que cap partit d'ha de
> poder-se apropiar. Això no significa que aquests símbols no siguin polítics,
> car la política és llur essència, però no han de ser partidistes, ni cap
> partit n'ha de treure profit. Han de fer nació. Són patrimomi de tots els
> catalans. I com a cultura intangible que són, hem de tenir-ne cura
> especialment, sense que els "bilingües" els desvirtuin a força de
> banalitzar-los.La Creu de Sant Jordi representa catalanitat i no ens hem de
> ...
>
> llegiu-ne més »- Amaga el text entre cometes -
premis i coses així, no en general, però com tu dius, a la nostra
nació “hem de tenir-ne cura especialment, sense que els ‘bilingües’
els desvirtuin a força de banalitzar-los”.
Per tant, Roger, amb tu jo també discrepo. És cert que tot això dels
premis pot tenir una importància relativa –qualsevol mena de premis i
en qualsevol nació–, que hi ha coses més importants, que moltes
vegades no són més que un “show” per acontentar els amics, etcètera.
Tot i això, donar un premi a algú que de cap manera se’l mereix és
prendre a la gent per imbècil, i no veig perquè la gent hagi
d’acceptar que li diguin imbècil. A més, en el nostre cas, i ha totes
les raons que ha exposat l’Arianna.
Shaudin
On 17 Abr, 10:01, Arianna Julian <arianna.jul...@gmail.com> wrote:
> Discrepo, Roger. Un pais també es fa de símbols que cap partit d'ha de
> poder-se apropiar. Això no significa que aquests símbols no siguin polítics,
> car la política és llur essència, però no han de ser partidistes, ni cap
> partit n'ha de treure profit. Han de fer nació. Són patrimomi de tots els
> catalans. I com a cultura intangible que són, hem de tenir-ne cura
> especialment, sense que els "bilingües" els desvirtuin a força de
> desvincular perquè les vulguin espanyolitzar. Hem de reivindicar llur
> essència. Per restituir la dignitat a la gent que una volta les va rebre
> merescudament.
> Arianna.
>
> El 17 / abril / 2009 09:49, <ro...@cmail.cat> ha escrit:
>
>
>
> > Quina importància té això de les Creus de Sant Jordi? A mi se'm refot a qui
> > li donguin, no és res més que una comèdia. El nom no fa la cosa, i perquè a
> > una creu li diguin Sant Jordi, Moreneta, Barretina, no deixa de ser un
> > instrument polític per acontentar als fidels i amics, dels qui ostenten el
> > poder. i punt. La resta és una tremenda ingenuitat... naif. Com més ens
> > indignem per coses així més pelut ho tindrem, car les energies que perdem en
> > aquests enfurismaments, són d'allò més eixorques... Són preocupacions
> > "falleres", que cremen al foc al so de la dolçaina, "ens volen furtar Sant
> > Jordi". Què se'l quedin i els hi faci profit, no diuen que tothom carrega la
> > seva creu, doncs que carreguin la creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia i
> > Sant Andreu, que s'esllomin.
>
> essència. Per restituir la dignitat a la gent que una volta les va rebre
> merescudament.
> Arianna.
>
> El 17 / abril / 2009 09:49, <ro...@cmail.cat> ha escrit:
>
>
>
> > Quina importància té això de les Creus de Sant Jordi? A mi se'm refot a qui
> > li donguin, no és res més que una comèdia. El nom no fa la cosa, i perquè a
> > una creu li diguin Sant Jordi, Moreneta, Barretina, no deixa de ser un
> > instrument polític per acontentar als fidels i amics, dels qui ostenten el
> > poder. i punt. La resta és una tremenda ingenuitat... naif. Com més ens
> > indignem per coses així més pelut ho tindrem, car les energies que perdem en
> > aquests enfurismaments, són d'allò més eixorques... Són preocupacions
> > "falleres", que cremen al foc al so de la dolçaina, "ens volen furtar Sant
> > Jordi". Què se'l quedin i els hi faci profit, no diuen que tothom carrega la
> > seva creu, doncs que carreguin la creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia i
> > Sant Andreu, que s'esllomin.
>
>
> llegiu-ne més »- Amaga el text entre cometes -
Shaudin
17 d’abr. 2009, 21:12:4817/4/09
a Català Sempre
Toni,
Gràcies per l’enllaç.
Bé, em preguntes la meva opinió. No he llegit cap llibre de Carles
Casajuana, per tant no tinc cap opinió pel que fa a com escriu. Però
suposo que em preguntes més aviat què en penso de donar el premi Ramon
Llull de noveŀla a un autor que és l’ambaixador espanyol al Regne
Unit. Doncs, en principi, considerant que aquest Casajuana ha escrit
una pila de llibres en català, no hi tinc res a dir –si sempre escriu
en català és un autor català. És clar que caldria saber si la noveŀla
es mereix el premi pel que fa a la qualitat literaria, i això no ho
sé, però si realment se’l mereix, si el seu llibre és exceŀlent i és
millor que els altres, en aquest cas –hipotètic, perquè això dels
premis literaris és tota una història deixant de banda la catalanitat
i considerant només la qualitat literaria– potser sí que li han de
donar. A més ja he dit que ha escrit molts llibres en català. Ara bé,
no puc evitar tenir dubtes perquè això de que guanyi un ambaixador...,
no sé, no sé, realment se’l mereixia el premi o bé és que al jurat li
semblava que faria patxoca això d’un ambaixador? I és clar, també
tenim que l’home, obviament, és espanyolista i això de gràcia no me’n
fa cap.
M’agradaria saber l’opinió dels altres companys i companyes del GdD. I
potser fins i tot algú ha llegit aquest autor i ens pot dir alguna
cosa sobre la seva qualitat literaria.
Shaudin
On 17 Abr, 08:41, Toni Fernandez <t...@fernandez-ulrich.cat> wrote:
> Shaudin,
> El llibre en qüestió és:
>
> http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/l_rsquo_ltim_home_que_pa...
>
> Salut
>
> T.
> > ...................................................................................................................................................
Gràcies per l’enllaç.
Bé, em preguntes la meva opinió. No he llegit cap llibre de Carles
Casajuana, per tant no tinc cap opinió pel que fa a com escriu. Però
suposo que em preguntes més aviat què en penso de donar el premi Ramon
Llull de noveŀla a un autor que és l’ambaixador espanyol al Regne
Unit. Doncs, en principi, considerant que aquest Casajuana ha escrit
una pila de llibres en català, no hi tinc res a dir –si sempre escriu
en català és un autor català. És clar que caldria saber si la noveŀla
es mereix el premi pel que fa a la qualitat literaria, i això no ho
sé, però si realment se’l mereix, si el seu llibre és exceŀlent i és
millor que els altres, en aquest cas –hipotètic, perquè això dels
premis literaris és tota una història deixant de banda la catalanitat
i considerant només la qualitat literaria– potser sí que li han de
donar. A més ja he dit que ha escrit molts llibres en català. Ara bé,
no puc evitar tenir dubtes perquè això de que guanyi un ambaixador...,
no sé, no sé, realment se’l mereixia el premi o bé és que al jurat li
semblava que faria patxoca això d’un ambaixador? I és clar, també
tenim que l’home, obviament, és espanyolista i això de gràcia no me’n
fa cap.
M’agradaria saber l’opinió dels altres companys i companyes del GdD. I
potser fins i tot algú ha llegit aquest autor i ens pot dir alguna
cosa sobre la seva qualitat literaria.
Shaudin
On 17 Abr, 08:41, Toni Fernandez <t...@fernandez-ulrich.cat> wrote:
> Shaudin,
> El llibre en qüestió és:
>
>
> Salut
>
> T.
ro...@cmail.cat
18 d’abr. 2009, 10:51:5018/4/09
a catala...@googlegroups.com
Amb un exemple potser ens entendrem millor. A l'il·lustre Joan Coromines i Vigneaux, reconegut catalanista i prestigiós filòleg, hom li va oferir manta vegades premis del govern espanyol (franquista o no) i una càtedra a Madrid, ell per coherència ho va rebutjar. Bé, imaginen que els haguera acceptat. Penseu que els espanyolistes s'hagueren espantat o enutjat per això? Al contrari, ells ho promovien, ben orgullosos de tenir un premi que inclou, fins i tot a algú com Cormomines, "veis como nosotros somos mas abiertos". Això és visió de llarg abast, cosa que als catalans ens manca. Perdem els papers en baralles i discusions eixorques que només nosaltres entenem, i perdem temps i energies. Per què donar la Creu de Sant Jordi a segons qui ha de ser una ofensa? Per què no girem la truita i pensem que l'ofès en tot cas hauria de ser l'altre el qui trencant qualsevol lògica i coherència accepta un premi que, com a mínim, li ve gros.
Roger.
Xavier Marí
18 d’abr. 2009, 19:18:4518/4/09
a catala...@googlegroups.com
Roger, em sembla que l'ofensa ens la fa qui li ha donat el premi; en aquest
cas, la Generalitat de Catalunya.
El cas dels espanyols és diferent: ells ens volen integrar. Aquest, també,
és el missatge del PSC a Catalunya: esborrar-nos de mica en mica, subtilment, la
consciència de poble... a nosaltres mateixos... fins que ho trobem normal.
Cordialment,
Xavier
Shaudin
18 d’abr. 2009, 20:02:4018/4/09
a Català Sempre
Doncs, no, Roger, ho sento però no em convenç gens el teu exemple.
La perspectiva que empras per explicitar tot això de la Creu de Sant
Jordi, no la trobo encertada.
Que perdem el temps en baralles que només nosaltres entenem? Què vols
dir? Que perquè hi ha espanyolistes que no ho volen entendre –perquè
són obtusos i se senten bé sent-ne– hem de creure nosaltres que perdem
el temps en discusions eixorques? És a dir, que ens hem de creure el
que volen que ens creguem?
Que a un gran filòleg com Coromines li ofereixin un premi a Madrid per
la seva tasca professional –no ens oblidem que va escriure diversos
treballs de filologia sobre la llengua castellana, com ara el
“Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana”–, no és el
mateix que a un espanyolista de soca-rel, com ara l’Ana María Matute,
li ofereixin la Creu de Sant Jordi. I per què aquesta gent accepta?
Doncs no ho fa trencant cap lògica, com tu dius, sinó que per aquesta
persona, i per els que li donen la creu, la Creu de Sant Jordi no és
més que un premi espanyol de la regió de Catalunya. I aquest és el
problema de base.
Shaudin
On 18 Abr, 10:51, ro...@cmail.cat wrote:
> Amb un exemple potser ens entendrem millor. A l'il·lustre Joan Coromines i
> Vigneaux, reconegut catalanista i prestigiós filòleg, hom li va oferir manta
> vegades premis del govern espanyol (franquista o no) i una càtedra a
> Madrid, ell per coherència ho va rebutjar. Bé, imaginen que els haguera
> acceptat. Penseu que els espanyolistes s'hagueren espantat o enutjat per
> això? Al contrari, ells ho promovien, ben orgullosos de tenir un premi que
> inclou, fins i tot a algú com Cormomines, "veis como nosotros somos mas
> abiertos". Això és visió de llarg abast, cosa que als catalans ens manca.
> Perdem els papers en baralles i discusions eixorques que només nosaltres
> entenem, i perdem temps i energies. Per què donar la Creu de Sant Jordi a
> segons qui ha de ser una ofensa? Per què no girem la truita i pensem que
> l'ofès en tot cas hauria de ser l'altre el qui trencant qualsevol lògica i
> coherència accepta un premi que, com a mínim, li ve gros.
>
> Roger.
>
La perspectiva que empras per explicitar tot això de la Creu de Sant
Jordi, no la trobo encertada.
Que perdem el temps en baralles que només nosaltres entenem? Què vols
dir? Que perquè hi ha espanyolistes que no ho volen entendre –perquè
són obtusos i se senten bé sent-ne– hem de creure nosaltres que perdem
el temps en discusions eixorques? És a dir, que ens hem de creure el
que volen que ens creguem?
Que a un gran filòleg com Coromines li ofereixin un premi a Madrid per
la seva tasca professional –no ens oblidem que va escriure diversos
treballs de filologia sobre la llengua castellana, com ara el
“Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana”–, no és el
mateix que a un espanyolista de soca-rel, com ara l’Ana María Matute,
li ofereixin la Creu de Sant Jordi. I per què aquesta gent accepta?
Doncs no ho fa trencant cap lògica, com tu dius, sinó que per aquesta
persona, i per els que li donen la creu, la Creu de Sant Jordi no és
més que un premi espanyol de la regió de Catalunya. I aquest és el
problema de base.
Shaudin
On 18 Abr, 10:51, ro...@cmail.cat wrote:
> Amb un exemple potser ens entendrem millor. A l'il·lustre Joan Coromines i
> Vigneaux, reconegut catalanista i prestigiós filòleg, hom li va oferir manta
> vegades premis del govern espanyol (franquista o no) i una càtedra a
> Madrid, ell per coherència ho va rebutjar. Bé, imaginen que els haguera
> acceptat. Penseu que els espanyolistes s'hagueren espantat o enutjat per
> això? Al contrari, ells ho promovien, ben orgullosos de tenir un premi que
> inclou, fins i tot a algú com Cormomines, "veis como nosotros somos mas
> abiertos". Això és visió de llarg abast, cosa que als catalans ens manca.
> Perdem els papers en baralles i discusions eixorques que només nosaltres
> entenem, i perdem temps i energies. Per què donar la Creu de Sant Jordi a
> segons qui ha de ser una ofensa? Per què no girem la truita i pensem que
> l'ofès en tot cas hauria de ser l'altre el qui trencant qualsevol lògica i
> coherència accepta un premi que, com a mínim, li ve gros.
>
> Roger.
>
Toni Fernandez
20 d’abr. 2009, 6:16:4620/4/09
a catala...@googlegroups.com
Shaudin,
El llibre me l'he comprat i el tinc a la llista d'espera...ja et diré el que em sembla un cop me l'hauré llegit.
També penso que el fet que l'escriptor sigui ambaixador deu haver-li donat punts en tot això i també el tema escabrós i nacional-masoquista que tracti sobre el darrer parlant de català.
Sobre el fet que sigui ambaixador i amb idees espanyolistes, mai no se sap. En Macià també fou tinent coronel a l'exèrcit espanyol i bé va canviar d'opinió ;-)
De fet, sobre aquest punt, i el futur del català, crec com ja n'hem debatit aquí mantes vegades, va bé (i és essencial) que el català sigui la llengua de TOTS els catalans, també d'aquells d'ideari espanyolista!
Salutacions
T.
PS El teu llibre encara no el tenen a Proa Espais. Encara hi espero. Ara que és St Jordi i m'hi passaré a fer alguna compra, els hi recordaré que m'han encarregat dos exemplars de la teva novel·la!
Shaudin
21 d’abr. 2009, 22:44:0121/4/09
a Català Sempre
Gràcies, Toni.
Shaudin
> ...
>
> llegiu-ne més »- Amaga el text entre cometes -
Shaudin
> El llibre me l'he comprat i el tinc a la llista d'espera...ja et diré el que
> em sembla un cop me l'hauré llegit.
>
> També penso que el fet que l'escriptor sigui ambaixador deu haver-li donat
> punts en tot això i també el tema escabrós i nacional-masoquista que tracti
> sobre el darrer parlant de català.
>
> Sobre el fet que sigui ambaixador i amb idees espanyolistes, mai no se sap.
> En Macià també fou tinent coronel a l'exèrcit espanyol i bé va canviar
> d'opinió ;-)
>
> De fet, sobre aquest punt, i el futur del català, crec com ja n'hem debatit
> aquí mantes vegades, va bé (i és essencial) que el català sigui la llengua
> de TOTS els catalans, també d'aquells d'ideari espanyolista!
>
> Salutacions
>
> T.
>
> PS El teu llibre encara no el tenen a Proa Espais. Encara hi espero. Ara que
> és St Jordi i m'hi passaré a fer alguna compra, els hi recordaré que m'han
> encarregat dos exemplars de la teva novel·la!
>
> em sembla un cop me l'hauré llegit.
>
> També penso que el fet que l'escriptor sigui ambaixador deu haver-li donat
> punts en tot això i també el tema escabrós i nacional-masoquista que tracti
> sobre el darrer parlant de català.
>
> Sobre el fet que sigui ambaixador i amb idees espanyolistes, mai no se sap.
> En Macià també fou tinent coronel a l'exèrcit espanyol i bé va canviar
> d'opinió ;-)
>
> De fet, sobre aquest punt, i el futur del català, crec com ja n'hem debatit
> aquí mantes vegades, va bé (i és essencial) que el català sigui la llengua
> de TOTS els catalans, també d'aquells d'ideari espanyolista!
>
> Salutacions
>
> T.
>
> PS El teu llibre encara no el tenen a Proa Espais. Encara hi espero. Ara que
> és St Jordi i m'hi passaré a fer alguna compra, els hi recordaré que m'han
> encarregat dos exemplars de la teva novel·la!
>
>
> llegiu-ne més »- Amaga el text entre cometes -
llunet...@yahoo.de
22 d’abr. 2009, 7:42:2722/4/09
a Català Sempre
Xavier, ho has dit com jo penso: "esborrar-nos de mica en mica (sin
que se note el cuidado)".
He enviat unes línies al Racó Català, no sé si ho penjaran. Dic allà
que es podrien fer dues creus: la Cruz de San Jorge i la Creu de Sant
Jordi. A la foto oficial, els uns a l'esquerra i els altres a la
dreta. Els Jorges poden ser Vargas Llosa, Ana Maria Matute etc. Els
Jordis poden ser els guardonats que s'identifiquin plenament amb el
fet català sense ofendre la llengua, la Història i la cultura d'aquest
poble. O sigui: La Cruz y La Creu. Salutacions, Lluneta
> Roger.- Zitierten Text ausblenden -
que se note el cuidado)".
He enviat unes línies al Racó Català, no sé si ho penjaran. Dic allà
que es podrien fer dues creus: la Cruz de San Jorge i la Creu de Sant
Jordi. A la foto oficial, els uns a l'esquerra i els altres a la
dreta. Els Jorges poden ser Vargas Llosa, Ana Maria Matute etc. Els
Jordis poden ser els guardonats que s'identifiquin plenament amb el
fet català sense ofendre la llengua, la Història i la cultura d'aquest
poble. O sigui: La Cruz y La Creu. Salutacions, Lluneta
llunet...@yahoo.de
24 d’abr. 2009, 2:43:4024/4/09
a Català Sempre
Hola! Doncs amb el Racó Català no he tingut sort aquesta vegada.
"Diàriament rebem moltes notícies i comunicats, i no els podem
publicar
tots, mirem de publicar els que estan més ben documentats i
redactats,
tot i que de vegades se'ns en passa algun és clar. A més a més és
necessari que tinguin força llargada, i no acostumem a publicar
opinions
personals excepte comptades excepcions.Rep una cordial salutació!
Guillem.Racó Català".
Això m'han contestat. O sigui que m'han tornat la cruz i la creu i a
veure ara què faig amb elles. I ja ha passat un altre Sant Jordi! Per
cert, l'Instituto Cervantes a Alemanya posa a una de les seves pàgines
web que la UNESCO va declarar el Dia del Llibre festa universal
gràcies a una "iniciativa d'Espanya" i que aquesta festa "coincideix
amb la festa de les roses que té lloc a Catalunya"... Una altra creu,
ai Déu meu! Ja em teniu a mi repartint fulls com una boja amb les
dades verídiques. Això no és viure, oi que no? Molt cordialment,
Lluneta
> > > Ramón Calderón?- Zitierten Text ausblenden -
"Diàriament rebem moltes notícies i comunicats, i no els podem
publicar
tots, mirem de publicar els que estan més ben documentats i
redactats,
tot i que de vegades se'ns en passa algun és clar. A més a més és
necessari que tinguin força llargada, i no acostumem a publicar
opinions
personals excepte comptades excepcions.Rep una cordial salutació!
Guillem.Racó Català".
Això m'han contestat. O sigui que m'han tornat la cruz i la creu i a
veure ara què faig amb elles. I ja ha passat un altre Sant Jordi! Per
cert, l'Instituto Cervantes a Alemanya posa a una de les seves pàgines
web que la UNESCO va declarar el Dia del Llibre festa universal
gràcies a una "iniciativa d'Espanya" i que aquesta festa "coincideix
amb la festa de les roses que té lloc a Catalunya"... Una altra creu,
ai Déu meu! Ja em teniu a mi repartint fulls com una boja amb les
dades verídiques. Això no és viure, oi que no? Molt cordialment,
Lluneta
> Hola, Lluneta!
>
> Si la gent de Racó català pot arribar a convocar una concentració amb les
> pancartes que esmentades, estaria molt bé. Com creus que ho hauríem de fer?
> Un mail a Racó català, a títol individual, com a proposta?
>
> Salut!
> Antígona
>
> El 16/04/09, llunetapl...@yahoo.de <llunetapl...@yahoo.de> ha escrit:
>
> Si la gent de Racó català pot arribar a convocar una concentració amb les
> pancartes que esmentades, estaria molt bé. Com creus que ho hauríem de fer?
> Un mail a Racó català, a títol individual, com a proposta?
>
> Salut!
> Antígona
>
Shaudin
24 d’abr. 2009, 12:53:2424/4/09
a Català Sempre
Hola Lluneta,
Sí, és ben veritat, la feinada que tenim sempre!
Aquí, al Canadà, no en saben res del nostre Sant Jordi, tret d’algunes
persones. A Toronto, jo vaig a les llibreries i els faig el discurset,
per tal que entenguin quina festa és aquesta i que quedi molt clar que
l’origen no és d’Espanya (com es pensen uns pocs que alguna cosa han
sentit) sinó de Catalunya –de passada explico una mica sobre els
Països Catalans. Naturalment també explico tot això a tothom que trobo
(els amics ja ho saben).
On tinc més feina, però, és a la universitat. A totes les universitats
de Toronto se celebra “El día de Cervantes” amb ajuda monetària i etc.
de l’ambaixada d’Espanya i de l’Instituto Cervantes i, en aquestes
celebracions, parlen una mica també de la llegenda de Sant Jordi però
sense esmentar Catalunya. A la meva universitat jo em dedico a
subvertir tot això –els meus alumnes de català ja saben què és la
diada de Sant Jordi, és clar–; fins i tot em fico a classes d’espanyol
que no són meves abans que arribi el seu professor i els faig el
discurset –de passada explico també que, sigui com sigui, això de la
castellanitat de Cervantes no està clar, que hi ha indicis que porten
a creure que potser era català (això sí que resulta subversiu a les
classes de literatura espanyola). Bé, es tracta tot plegat de crear
confusió, dubtes, que s’adonin que les coses no sempre són com
semblen, i que hi ha d’altres explicacions; tot això és la meva arma
contra el poder de l’ambaixada i de l’Instituto Cervantes.
Shaudin
> > - Zitierten Text anzeigen -- Amaga el text entre cometes -
Sí, és ben veritat, la feinada que tenim sempre!
Aquí, al Canadà, no en saben res del nostre Sant Jordi, tret d’algunes
persones. A Toronto, jo vaig a les llibreries i els faig el discurset,
per tal que entenguin quina festa és aquesta i que quedi molt clar que
l’origen no és d’Espanya (com es pensen uns pocs que alguna cosa han
sentit) sinó de Catalunya –de passada explico una mica sobre els
Països Catalans. Naturalment també explico tot això a tothom que trobo
(els amics ja ho saben).
On tinc més feina, però, és a la universitat. A totes les universitats
de Toronto se celebra “El día de Cervantes” amb ajuda monetària i etc.
de l’ambaixada d’Espanya i de l’Instituto Cervantes i, en aquestes
celebracions, parlen una mica també de la llegenda de Sant Jordi però
sense esmentar Catalunya. A la meva universitat jo em dedico a
subvertir tot això –els meus alumnes de català ja saben què és la
diada de Sant Jordi, és clar–; fins i tot em fico a classes d’espanyol
que no són meves abans que arribi el seu professor i els faig el
discurset –de passada explico també que, sigui com sigui, això de la
castellanitat de Cervantes no està clar, que hi ha indicis que porten
a creure que potser era català (això sí que resulta subversiu a les
classes de literatura espanyola). Bé, es tracta tot plegat de crear
confusió, dubtes, que s’adonin que les coses no sempre són com
semblen, i que hi ha d’altres explicacions; tot això és la meva arma
contra el poder de l’ambaixada i de l’Instituto Cervantes.
Shaudin
Maria
24 d’abr. 2009, 14:22:0024/4/09
a Català Sempre
Enhorabona, Shaudin, pel teu esforç constant en favor de Catalunya. I
endavant!
Que Cervantes s'anés a morir el dia de sant Jordi és gairebé una
desgràcia, per `com se n'aprofiten...
endavant!
Que Cervantes s'anés a morir el dia de sant Jordi és gairebé una
desgràcia, per `com se n'aprofiten...
llunet...@yahoo.de
27 d’abr. 2009, 9:56:3627/4/09
a Català Sempre
On 24 Apr., 20:22, Maria <mvvendr...@gmail.com> wrote:
> Enhorabona, Shaudin, pel teu esforç constant en favor de Catalunya. I
> endavant!
> Que Cervantes s'anés a morir el dia de sant Jordi és gairebé una
> desgràcia, per `com se n'aprofiten...
resulta que la farsa comença amb les dates. Shakespeare va morir a
Anglaterra el 23 d'abril segons el seu calendari: el Calendari Julià,
A Espanya, però, tenien el Calendari Gregorià i per Espanya el gran
escriptor va morir el 3 de maig. Per altra banda, Cervantes no va
morir el 23 sinó un dia abans; el 23 el van enterrar. En realitat, és
igual, però us ho volia comunicar perquè és divertit.
Sí, Shaudin, fas la teva tasca informativa i quan penses uff què bé ha
quedat... entra un espanyol i diu amb cara d'angelet que és una
llàstima que els nacionalismes de la perifèria siguin tan fanàtics i
vulguin trencar un país tan meravellós com és España... Et mossegues
la llengua per no insultar a la seva pobre mare i... torna a començar!
Molt cordialment, Lluneta
Respon a tots
Respon a l'autor
Reenvia
0 missatges nous