Opino que si bé potser a vegades parlem massa; parlem massa entre
nosaltres, no parlem prou allà on cal. I ho podríem fer sense
dificultat.
No és una idea gens difícil d'aplicar. Es tracta simplement de parlar
tant com es pugui.
Quan entrem en un local, de la mena que sigui: "Bon dia", "Déu vos
guard", "Què fem?"
En topar accidentalment amb algú: "Perdoni, no l'havia vist".
Quan sortim d'on sigui: "Adéu", "A reveure"
I com això, quantes coses més no podem dir?
No sé si -en públic o allà on hi ha públic- els catalans o els
catalanoparlants més aviat som "catalanosilents" o "catalanocallants".
Per al nostre propòsit hem de ser tot el contrari: catalans i
xerraires, en català, és clar: les diicultats ja prou que vénen
soles.
Ramon Torrents