Fa dies que no sabeu res de nosaltres, així que ha arribat el moment
de dir-vos alguna cosa, no?
Alguns de vosaltres ja esteu al cas, però pels que no, us diem que ja
vam anar i tornar a Rwanda... a l'octubre :s
Al final vam viatjar dos cooperants i dos col·laboradors. L'acollida a
Kiziguro va ser molt bona. Vam arribar el dissabte, i el mateix
diumenge ja ens vam posar mans a l'obra, ajudant en la instal·lació
elèctrica de l'aula. El dilluns van arribar els ordinadors. Al final
vam poder muntar 7 ordinadors, un ordinador més potent pel professor,
una impressora, un escàner i dos portàtils vellets, per si en podien
fer alguna cosa. Estàvem entusiasmats per que tot anava segons estava
previst, així que ja dimarts vam començar les classes, a l'espera que
arribes Internet. Les classes van anar de conya. Vam fer tres grups
d'uns vint professors, repartits en una classe al matí i dues a la
tarda. Vam començar explicant que era un teclat i un ratolí i van
acabar escrivint coses amb el processador de textos i el full de
càlcul i jugant al penjat en anglès :D.
Amb l'Internet no vam triomfar. El darrer dia vam aconseguir que
vingués el tècnic de Rwandatel, però no que ens fes la connexió a
Internet. Actualment l'Associació Concordia (l'associació de Kiziguro
amb la que vam col·laborar en el projecte) està fent les gestions per
solucionar-ho.
I ara que fem?
Primer fer tota la paperassa per justificar als ajuntaments que ens
han subvencionat, que deu n'hi do la feina que hi ha. I per una altra
banda fer les peticions de subvencions pel proper projecte que volem
endegar.
I quin projecte és aquest?
Vam aprofitar l'estada a Rwanda per anar a visitar alguns projectes en
busca de noves propostes. La que hem decidit tirar en davant és a la
mateixa escola on vam muntar l'aula d'informàtica, a Kiziguro. Es
tracta de muntar una aula de formació professional pels alumnes que
acaben l'escola primària i no es poden permetre econòmicament anar a
estudiar a l'escola de secundaria. L'escola impartiria classes de
fusteria i costura, amb possibilitats per una tercera professió si hi
hagués prou fons. En total se'n beneficiarien entre 30 i 50 alumnes
cada any i donaria feina a entre 3 i 5 persones. Hem demanat diners a
diversos ajuntaments de la comarca i em mantingut contactes amb
l'Associació Concordia a Rwanda. Actualment estem esperant que els
ajuntaments es pronunciïn i a que surti la convocatòria a Sant Joan de
Vilatorrada. També estem esperant que l'Associació Concordia contacti
amb els professors que hauran d'impartir les classes i ens informin de
quin és exactament el material que necessiten.
Estigueu al cas per que ja estem preparant una bonica exposició per
ensenyar-vos el que vam fer, el que vam veure i el que vam viure. Be,
a nosaltres ens sembla bonica, esperem que a vosaltres també us
agradarà. Ja us mantindrem informat, no patiu. Així tenim una bona
excusa per tornar-vos a escriure!